Com moixa
Com meuca del destí
llogant caps i cossos
cruix el cor.
Sintoma d´enfermetat és la pasió ?
Pipelles de plom
i dibuixades rialles.
Ens persuadeix l´aire de la tempestat ?
Gràcies, torni quan vulgui
que no li ploraré al funeral.
El plor no aixuga els ulls.
Qui bèsties acaricia
és queda manc.
No per agenollats ,embrutits.
Al café convid jo
tu pagues la conversa.
Humilds matam el bram.
Agnès .
Si te digues qui som o sapiguesis coses de mi perdrià tota la gràcia.per tant deix que sigui el poema que et parli de mi , si vols.
(8) i completada la capsa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario